Anna Tardos i Agnés Szonto-Feder diuen que "el nen no juga, viu. Viu molt seriosament, implicant-se tot ell, implicant totes les seves funcions i totes les seves emocions en cada un dels actes, des del naixement".
Pica amb els peus a la paret . S'agafa els peus i torna a picar amb els peus a la paret. Durant una bona estona va anar descobrint aquest moviment i les sensacions que en derivaven. Un altre dia el reprendrà.
Volem donar importància a les activitats que fa el propi infant i als descobriments que se'n deriven Tant per ell o ella com per l'adult que l'observa i l'acompanya; amb una mirada atenta en adequar l'espai per tal que l'infant tingui les condicions i les possibilitats per dur a terme les seves virtualitats.
Per nosaltres poder observar aquests moments de joc autònom on l'infant se sent segur i tranquil en el seu espai de joc, ens proveeix de coneixement per continuar endavant en què i com li oferim.
Moments d'atenció envers un objecte que ha vist i que en mica en mica vol agafar. Amb petits assajos va explorant les possibilitats del seu cos. Aquest assaig-error li permet descobrir què pot fer, explorar amb les mans i els braços com arribar als materials desitjats. Li disposem un ventall ampli de materials al voltant i ella amb el seu moviment va explorant i en mica en mica ha anat agafant les primeres anelles, mocadors,titelles...
"cada cop es fa més hàbil, cada cop aprèn més coses sobre els objectes que el volten, sobre les seves dimensions, formes, qualitats. Però, sobretot, perfecciona les seves competències aprenent a estar atent als resultats dels seus actes, aprèn a aprendre".
Anna Tardos Infància 105.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada