Aquest primer mes de setembre......

Aquest setembre hem iniciat el curs com una petita família. Els quatre infants més grans ja venen del curs passat i les situacions quotidianes ja les coneixen i de seguida preveuen què passa a cada moment i quins hàbits i rutines tenim a l'escola. Ells es concentren en guanyar autonomia. 

 

Fins i tot en situacions fora de l'escola coneixem què anem a fer i per on cal anar i amb què cal vigilar. 

A dins els espais de l'escola hem anat observant com els infants anaven coneixent els espais, els seus companys i companyes, les mestres i els diferents moments del dia. Per nosaltres ha estat tot un plaer contenir aquestes primeres emocions!! tant difícils i alhora veure els grans progressos que es van duent a terme al llarg d'un mes. 

 

 El més important és observar com els infants van agafant confiança amb nosaltres i amb ells mateixos i en mica en mica es deixen anar a descobrir els diferents espais que els hi proposem. 

 

Acollir en moments que es veuen confosos. Que no saben què passa i veure que amb una estona de carantonyes i abraçades van aconseguint assossegar-se i gaudir dels materials que disposem als espais.

Com en mica en mica es van marcant petits objectius. I dia rere dia, van aconseguint petites proeses. 

Aquest infant fa dies que va provant de assentar-se a la pilota. Durant aquests primers dies de setembre el jardí ha representat un lloc molt plaent i amb moltes possibilitats de joc. I de seguida ha volgut explorar l'entorn i les dinàmiques que l'envoltaven. Sobretot s'ha marcat assentar-se sobre les pilotes. I un cop la té a prop va reculant fins que posa el cul a sobre. Ho prova amb totes però aquesta blava és la seva preferida. 

 

També és moment per les primeres coneixences amb els companys i companyes de l'escola. Alguns són nous i tenen moltes ganes d'acostar-se als demés. Però i l'altre? com s'ho pren?... tot aquest procés de conèixer l'altre i a un mateix ens aporta moments de somriures i imitacions, però també de pors i plors. En mica en mica ens anem acostumant i anem coneixem aquells que ens envolten. 

 

El que més hem valorat aquests dies és observar els infants jugant. Amb què juguen, Com ho fan, Què els hi agrada. Què no els hi agrada. Com es mouen per l'espai?, Què els espanta? Amb què s'entrenen més? Com exploren els materials?....

 

I ens adonem que cada dia veiem més moments rics en aprenentatges i on els infants desenvolupen les seves capacitats en la mesura que el joc espontani i relaxat es va dibuixant.

I sobretot el que ens agrada és sorprendre'ns i meravellar-nos dels infants. Perquè són ells i elles qui ens aporten un valuós aprenentatge professional. I amb ells i elles creixem com una petita família que s'il·lusiona dels petits pasos que van fent i ens alegrem de les seves descobertes i riem amb les anècdotes que ens van acompanyant al llarg del curs.