C/ escoles s/n de LLERS , b7009989@xtec.cat tel: 972528965

dijous, 26 de març de 2015

EL MONSTRE DELS COLORS

Aquest dimecres 25 les famílies vau poder gaudir d'una estona de conte a la llar. Un cop es van despertar els infants van anar arribant els familiars .




el MONSTRE dels COLORS ja estaba preparat!!! durant aques mes de Març hem anat fent petites peces !!! que al final han anat completant el monstre dels colors. podeu veure aquest vídeo:
video

Amb diferents suports com el paper a la taula, a terra, a les parets... amb teles blanques... diferents materials com colors, llana, gomets... i utensilis com la cola... vam anar realitzant petites peces que laboriosament vam guardar i empaquetar com petits tresors!!! els quals van configurar el monstre !!!






Amb el MONSTRE dels COLORS hem observat i sentit moltes emocions. Una d’elles és la POR. Alguns pares i mares ens heu preguntat sobre
La POR ? com la pateixen els nostres infants??? Què puc fer?... l’altre dia vaig anar a la biblioteca de Figueres, que feien la sessió del conte!!!! I era sobre la POR. Va ser molt interessant i m’agradaria fer-vos cinc cèntims...
La por és una emoció que podem experimentar al llarg de tota la vida i que ens serveix com a mecanisme de defensa en situacions perilloses; permetent reaccionar ràpidament en situacions adverses. Existeixen molts graus de por i en relació a l’edat van canviant els seus significats.
Al voltant dels 0 a 1 anys solen sorgir la por allò desconegut, a la separació dels pares... dins un procés maduratiu que indica que comença la diferenciació i la presa de consciència de l’entorn.
Cap als 1 a 2 anys sol intensificar-se la por a la separació dels pares, alguns sorolls forts (trons, motos, veus...) o fins i tot alguns animals, persones estranyes... a mesura que van descobrint l’entorn van necessitant entenent-lo.  
Més endavant sorgeix l’imaginari on monstres, bruixes, dracs... van prenen forma. Aquest món indica un altre vegada que el vostre fill o filla va desenvolupant capacitats cada vegada més abstractes.






I ARA què???? Què faig ???
Normalment, la presència comprensiva i afectuosa de l’adult ajuda a calmar en el moment. però caldrà un temps, diferent en cada nen/nena, perquè acabi controlant la por i es senti més segur.
Algunes estratègies anirien encaminades a proporcionar ajuts externs perquè s’aproximi a la situació amb més coneixement, tranquil·litat... L’ objectiu no seria persuadir-lo del que ja sap sinó de la necessitat de fer front a la situació temuda per què la por desaparegui. Produir canvis interns per facilitar-li l’enfrontament a la situació.  Com també motivar al nen/-a per què repeteixi la conducta valenta que fa que perdi la por per complert. A la Bibliolteca hi ha molts de contes que en parlen i donen estratègies !!!
VIGILAR!! També cal recordar que la por és una emoció que pot ser apresa  i que pot ser que paralitzi en alt grau. Malauradament, per això, sovint s’utilitza la inducció a la por com a eina de control i de manipulació individual i social. De fet a la mainada sovint se l’educa amb la cultura de la por; observem com s’utilitza la por per dominar a la mainada (vindrà el coco, li diré al teu pare, si t’apropes et mossegarà…).








Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada